Història de Sant Pere de Madrona
PREHISTORIA
EL CASTELL
Tant l’any 839 com el 995 ja apareix anomenat el temple de Sant Pere de Madrona en documents urgellencs. El temple citat en aquests documents és anterior al que podem veure ara, doncs l’actual va ser consagrat l’any 1085 dos cents anys després de que se’l cités per primera vegada. A més esta situat als límits de frontera de la Catalunya vella davant la invasió dels musulmans i la seva situació estratègica, encimbellat d’alt d’un turó, ens el defineix com una plaça defensiva.
L’any 1099 en Gombàu i la seva muller la comtessa Adelaida, fan donació a Sta. Mª de Solsona d’aquesta parròquia i les seves sufragànies compreses dins els límits fronterers amb els castells de Lloberola, Pinell, Sanaüja, Alçamora i Altès.
Llavors es converteix en abadia, pertanyent als límits del deganat d’Urgell.
Durant la baixa edat mitjana, com en d’altres petits castells de comarca, aquests no eren ja habitats pel “senyor”, sinó que en ells eren establerts pagesos juntament amb terres. Més tard, a finals del segle XVII, se sap que el mas-castell és habitat per una família, amb l’obligació d’haver de fer servitud d’escarceller. La presó del castell es va conservar fins a principis del segle XX.
Se sap que fins a finals del segle XVI, durant els diferents pontificats que es succeeixen es reconeixen i reafirmen els drets de Sta. Mª de Solsona vers Madrona.
Tot i la singularitat d’aquesta construcció, atès que el temple romànic de Sant Pere Madrona constitueix un dels millors exemples de com les formes de l’arquitectura llombarda perdura fins ben entrar el segle XII, a més de comptar amb una cripta i també pintures murals, datades aquestes del segle XIII. Tot i que va merèixer l’atenció de Joaquim Puig i Cadafalch a L’arquitectura romànica a Catalunya (1918), que l’historiador i arqueòleg Joan Serra Vilaró l’any 1909 i que Cèsar A. Torras l’any 1922, apuntessin al seu mal estat de conservació per tant del perill d’esfondrament l’any 1987 va caure tot el mur de migjorn, part de la boveda i un bon tros de l’absis.
CAUSA PIA A FAVOR DELS PAGESOS
El 1593 s’erigeix la nova diòcesi de Solsona decretada per Climent VIII, el que suposa la desmembració d’algunes de les parròquies que fins aquest moment pertanyien al Bisbat d’Urgell, una de les quals és Madrona. Aquesta desmembració triga uns anys a fer-se efectiva i se sap que durant aquest temps van haver-hi aixecaments i revoltes dels parroquians.
L’any 1601 (en aquesta època encara restava sota la jurisdicció i obediència del bisbe d’Urgell) el rector de Madrona, Lluís Cervera, prenent exemple del que d’altres feien en altres indrets sol·licitarà del bisbe d’Urgell l’establir un magatzem de gra a Madrona, amb la finalitat de poder proveir-ne durant tot l’any als seus feligresos necessitats, doncs són temps de penúria.
Va construir una “botiga dels Blats”, pagant ell les despeses de l’obra. La funció social que portava a terme era deixar Blat o diners als feligresos, a retornar al temps de la collita. N’eren exclusius beneficiaries habitants de Madrona i sufragànies.
Aquell mateix any s’aprovà des de Sanaüja els capítols de la Causa Pia, a favor dels pagesos pobres.
El fundador disposa de manera expressa que l’esmentada botiga no podia per cap motiu ésser unida a altres fundacions similars i volgué que aquesta estigués exempta de la intervenció del senyor temporal.
No es podia deixar diners o blat a persones que no fossin de la parròquia. De qualsevol frau, els administradors quedarien exclosos del càrrec i l’import total del frau s’hauria d’entregar a l’Hospital Gral. de la Santa Creu de Barcelona (actual Hospital de St. Pau). Afegí a aquesta fundació una altre causa pia a favor de les pobres donzelles a maridar. Va disposar que cada any es donés l’almoina de 12 lliures a una donzella pobre de la parròquia.
Aquest edifici que construïren com a “Botiga dels Blats” és el que actualment és la rectoria de Madrona.
LA CONSTRUCCIÓ DE LA NOVA ESGLÈSIA I VENDA DE LA VELLA
Durant la segona meitat del segle XVIII s’acorda a la construcció d’una nova església parroquial, afirmant que la parròquia de Madrona “tenia i posseïa, de temps immemorial una església vella i molt incòmoda e inconvenient pels parroquians”, per això és resol de fer-ne la nova i vendre la vella. Tanmateix eren temps de bonança econòmica a la ruralia i havia estat anomenat bisbe Fr. Rafael Lasala, bisbe constructor per excel·lència.
Habitualment s’acostumava a pactar la demolició de l’antic edifici per utilitzar la pedra que sigues aprofitable en la construcció del nou edifici, com per exemple a Riner el 1790. En el cas de Madrona només es fa referència al trasllat de l’altar major de Sant Pere, tanmateix es concedeix al mestre d’obres l’església de St. Miquel “construïda en dita parròquia perquè la pugi desfer”.
El nou edifici es pagat pels habitants de Madrona i pel senyor jurisdiccional del lloc. El 1784 es beneeix i s’hi trasllada el Santíssim en processo des de l’església vella.
Aquest nou edifici aporta la curiositat de pintures Murals monocromàtiques, a la part alta dels murs laterals, dels dotze apòstols evangelitzant pels cinc continents. També com a tret característic, afegeix un pont que va des de la terrassa de la planta noble de la rectoria directament al cor de l’església.
El 1785 es va atorgar permís per a la venda de l’antiga església que establí que el comprador i els seus successors s’obligaven a no poder: “en ningún temps, construir en las cosas venudes casetes ni habitació per llogar” i que “dita iglesia vella per repuesto de grans y habitació dels recaudadors y demés que sia de son agrado”. Probablement es va vendre l’església, perquè junt amb el castell (masia) formen un sol conjunt arquitectònic.
El juny de 1785 es celebrà a Ponts la venda mitjançant subhasta. Cinc mesos abans ja se'n sabia el comprador, uns senyors de Barcelona, i el preu.
Algunes CURIOSITATS de Madrona i els seus voltants:
1) L’eclesiàstic Domènech Costa i Bafarull, escriu al 1799
“ Noticia muy antigua de Madrona. Hi conserva una caxita de marfil primorosamente labrada de baxorelieve. Contiene, de tiempo immemorial, unos huesos que se exponen a la veneración de los fieles” .
Explica també que l’ex-abat del monestir de Sta. Mª de Bellpuig, copia aquestes inscripcions i les porta a traduir al bibliotecari de Sa Majestat, l’arabista d’origen libanès Miguel Casiri.
Aquest defineix que l’ idioma és àrab antic i que diuen així:
1.- Frontal. En el nombre de Dios misericordioso y piadoso.
2.- Lateral. Esta caxa mandó hacer para su hijo.
3.- Frontal. De que Dios tenga piedad el Emperador de los fieles, que Dios le ayude.
4.- Lateral. Y prospere Abdelvahan.
Probablement és una arqueta hispano-àrab del segles X o XI , provenint de la cort califal de Córdoba, com la que hi ha a la catedral de Girona, i que va ser un regal o un botí de guerra en l’expedició que van fer, el 1010, el compte de Barcelona, el d’Urgell, els bisbes de Vic, Girona i Barcelona, juntament amb d’altres senyors i que encapçalaven l’exèrcit català.
Costa i Bafarull acaba dient que : “esta arqueta la vendió el párroco y ya no existe en dicha paròquia”.
2) El 15 d’agost festivitat de la Verge Assumpta es celebra la Festa Major de Madrona . Es dona pa beneït i a la tarda es fa ball.
Antigament però, el 15 de març que és la festa de Santa Madrona, es resava a la santa perquè si d’alguna casa de la contrada es tenia que enviar les filles a servir trobessin bons amos que no les maltractessin ni escandalitzessin. Així mateix, si es necessitava llogar una minyona es demanava a Santa Madrona que trobés una santa minyona. A dia d’avui s’hi celebra missa.
3) Per la contrada també s’explica la història de la Creu dels Lladres, situada a Santes Creus del Bordell (on hi ha una capella romànica) on van ser ajusticiats uns lladres que van venir a robar a la rectoria durant les guerres carlines. S’explica que aquests lladres picaren a la porta del rector dient: “Obriu som gent d'en Carles!”, tanmateix en poder entrar van lligar el rector i els criats i van robar el que varen poder. Però un dels criats va aconseguir deslligar-se, va començar a tocar les campanes i així va donar l’alerta i els parroquians de les masies veïnes perseguiren i atraparen els lladres. I diu la història que on els van atrapar els van penjar, i aquest lloc és on és ara la creu.
4) La capella de Sant Mer albira una imatge de la verge, que segons la llegenda trobà un pastor mentre vigilava el bestiar. Aquest la guardà al sarró i quan va tornar al mas i va dirigir-se a ensenyar-la als amos es va sorprendre en veure que ja no la duia. Va tornar a lloc on havia fet la troballa i descobrí que la imatge tornava ser allà. Per segon cop l’agafà i portà a mostrar-la als amos, però tal com succeí el primer cop la verge no hi era al sarró. Al matí següent i sense haver pogut dormir en tota la nit, e dirigí de nou a l’indret de la troballa i la seva sorpresa va ser gran quan descobrí que la verge tornava a estar al lloc de sempre.
Per això se li va fer una capella i des de llavors és motiu de gran devoció.
Es diu que durant una epidèmia de pesta que assolà el Solsonès i d’altres llocs, tots els pobles que varen anar a demanar-l’hi protecció es lliuraren d’aquesta malaltia.
Pels vols de la segona quinzena d’abril s’hi celebra missa en aquesta capella.
Bibliografia:
Fets costums i llegendes. Els Solsonès II. Joan Bellmunt i Figueras. Pagès Editors. 1994
Catalunya Romànica XIII. El Solsonès i la Vall d’Aran. Jordi Vigué. Enciclopèdia catalana. 1987.
La secularització i venda de l’església romànica de Sant Pere de Madrona. Ramon Planes i Albets. Col·laboracions.
Teniu més informació a:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Madrona_(Pinell_de_Solson%C3%A8s) català, de madrona en general
http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Pere_de_Madrona català, de l'esglèsia romànica
http://es.wikipedia.org/wiki/Iglesia_de_San_Pedro_de_Madrona castellà, de l'esglèsia romànica
